Els Estinclells suposen per a la ilergècia un exemple excepcional d’un poblat ibèric del segle III aC. La interpretació de les restes ve afavorida per la constatació d’una sola fase d’ocupació amb un abandonament força coherent i homogeni a l’entorn del 200 aC, amb molta segureta relacionat amb els esdeveniments històrics de la Segona Guerra Púnica. Nivells d’incendi, cases tapiades, defenses ben organitzades i estructurades (muralla, fossat), una bassa i canalitzacions d’aigua, un taller de premsat de vi i oli únic al món ibèric peninsular, ens parlen d’un moment històric complex per a la població indígena de les terres de Lleida. La municipalitat dels terrenys ha permès crear en un espai annex al jaciment, un Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP), amb l’objectiu de consolidar la recerca històrica de l’antiguitat a partir de l’arqueologia experimental.