Les trementinaires eren part integrant d'una cultura tradicional d'herbes i remeis naturals per la gent i el bestiar. El text descriu la posició de les trementinaires a la societat local, els seus coneixements i pràctiques, la seva contribució a l'economia domèstica i el seu paper en la interrelació de la muntanya amb el pla. L'estudi abasta un procés amb tres fases caracteritzades com d'existència, desaparició i reaparició de les trementinaires. L'activitat d'aquestes dones va minvar, fins a desaparèixere del tot, a partir de mitjan segle XX. Cap a la fi del segle la figura de les trementinaires fou recuperada i convertida en un bé patrimonial i en símbol d'identitat local amb la creació del Museu de les Trementinaires de Tuixent (Alt Urgell). La recerca, base d'aquesta monografia, va ser una iniciativa de Clara Arbués, i forma part de l'Invetari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.