En aquest llibre s'analitza el porter com un mediador. L’espai de la porteria és un lloc de mediació entre el carrer i l’apartament privat, i la institució del porter actua com una figura de mediació entre la domesticitat familiar i la vida pública. Es considera el porter com la persona que controla aquest espai de trànsit i ell mateix és un mediador entre ambdós espais. S’hi analitzen els processos de trànsit entre l’espai públic i el privat, un lloc que la presència del porter manté com a espai de trànsit entre categories socials centrals de la modernitat i que la seva absència converteix en els no-llocs característics de la postmodernitat. Els porters i les porteries, malgrat la seva marginalitat aparent, se situen així en el centre de les preocupacions teòriques i pràctiques de la modernitat. Aquesta monografia és el resultat d’una recerca realitzada entre els anys 2002 i 2003 dins el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que duu a terme el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.