Els treballadors portuaris de Barcelona formen un col·lectiu que tradicionalment ha estat considerat com un tot indiferenciat, constituït per treballadors poc qualificats i dedicats a una tasca on la força física és l'element determinat. Però l'anàlisi històrica dels diversos processos de treball relacionats amb les principals mercaderies manipulades al port mostra la diversitat de les feines que s'hi van fer en cada moment, així com l'existència permanent d'un nucli important de treballadors especialitzats. En el text s'assenyala no tan sols la continuïtat dels conflictes i desavinences entre els estibadors i els seus empresaris sinó també dels interessos comuns d'uns i altres. Consens i conflicte s'han articulat en relació a conceptes com els de 'qualificació', 'llibertat de comerç', 'mercat de treball', 'exclusivitat' i 'professionalització', des del segle XIX fins a l'actualitat. L'anàlisi d'aquest procés ens proporciona algunes claus per comprendre no tan sols la situació present del sector portuari sinó també els processos de libertització econòmica més recents. Aqueta monografia ha comptat amb el suport del Museu Maritim de Barcelona i és el resultat d'una recerca de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.