Aquesta monografia s’ha centrat en el procés de construcció tradicional d’embarcacions en l’àmbit de la Costa Brava. Els dos oficis que hi participen (mestres d’aixa i calafats) s’han convertit en objecte d’una recerca etnològica, ja que es troben gairebé en perill de desaparèixer tal i com s’han desenvolupat en els darrers segles. La construcció íntegra—«de quilla a perilla»—d’un bastiment a la manera tradicional amb fusta gairebé ha desaparegut, i els pocs casos que es detecten se cenyeixen a la construcció d’embarcacions d’esbarjo, de manera que gairebé ha deixat de fer-se en l’àmbit de les embarcacions professionals de pesca, al contrari del que passava fins als anys vuitanta del segle passat. Així, la construcció d’embarcacions tradicionals, com tots els oficis artesans, ha patit durant el segle xx uns canvis brutals, a causa de les noves relacions socioeconòmiques que s’han anat consolidant i que afecten pràctiques seculars gairebé inalterables. Aquests canvis són la irrupció del motor, la introducció de la fibra com a matèria primera, la reorientació de l’ofici vers l’esbarjo, els canvis en la transmissió de coneixements i la manca de mà d’obra, i els canvis en el proveïment de la fusta, entre d’altres. Els protagonistes d’aquesta monografia són tant els mestres d’aixa i calafats que continuen en actiu, com aquells que han desenvolupat aquest ofici en el passat i que, actualment ja estan retirats o bé es dediquen a una altra feina, i també aquells que encara continuen vinculats a la construcció naval compaginant la fusta amb altres materials i adoptant noves tècniques. A partir dels seus testimoniatges es fa un recorregut pels processos d’aprenentatge i de transmissió de coneixements, pel proveïment de la matèria primera, per les pautes productives adoptades, per l’espai de treball, per la terminologia emprada i pel propi procés de construcció i de calafat d’una embarcació. Aquesta monografia és el resultat d’una recerca feta entre els anys 2004 i 2007 dins el marc de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya que duu a terme el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Ha estat portada a terme des de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) i des del Museu de la Pesca.