La masoveria va aparèixer a Catalunya cap a finals de la baixa edat mitjana i es va generalitzar a partir del segle XVI, associada a un procés de diferenciació pagesa que va portar a l'acumulació de masos en mans d'un grup de propietaris d'origen pagès. Una de les peculiaritats de la masoveria era que s'obligava el masover a residir al mas, obligació que s'estenia al conjunt de la família i a tot el seu bestiar. Fins a finals del segle XIX, va ser la fórmula bàsica de contractació agrària en els masos de la Catalunya Vella, però els canvis en el sector agrari iniciats en aquell moment varen propiciar que la masoveria entrés en un llarg cicle de transformacions. a partir de la dècada de 1960, les oportunitats ofertes per la indústria i el creisement urbà varen deixar buides moltes masoveries, però per a aquells masovers que s'hi varen quedar les limitacions i obligacions varen suavitzar-se i molts varen començar a treballar fora del mas. També la tutela política i religiosa que havien exeercit els amos es va anar diluint. En les darreres dècades aquesta relaxació progressiva en el règim de masoveria ha donat pas a una nova fase d'abandonament motivat, sobretot, per la manca de relleu generacional. El final d'aquest procés ha estat la desaparició gairebé de la masoveria i dels masovers, almenys en el sentit que històricament ha tingut el terme.