La proliferació d'àrees protegides és un fenomen destacat dels Pirineus contemporanis. Els parcs i les reserves s’han estès per unes muntanyes que fins fa unes poques dècades recolzaven les formes de vida d’amplis sectors de població. La funció assignada avui a aquests territoris respon a unes demandes, de procedència urbana, associades al turisme i al consum de béns patrimonials. En aquest context, la natura ha adquirit un gran protagonisme a nivell econòmic, polític i cultural. El Pallars Sobirà ofereix un marc idoni per observar amb detall la complexitat d’aquests processos. Parcs als comunals. La patrimonialització de la muntanya al Pallars Sobirà analitza com, més enllà dels valors ambientals dels paisatges de la comarca, les polítiques de conservació que s’hi desenvolupen es relacionen amb factors com el despoblament o l’elevada proporció de terrenys de titularitat pública i col·lectiva procedents dels antics comunals, i constitueixen la darrera versió d’un esforç de territorialització impulsat per l’Estat. Aquesta monografia és el resultat d’un treball d’investigació que es va iniciar l’any 2005 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.