La masia ha estat el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats socials que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els que han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles, les relacions entre els diferents membres del grup ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia. La recerca s’ha desenvolupat a la comarca del Berguedà, un territori de l’anomenada Catalunya vella, un territori de masies, de cases rurals, que ha viscut i crescut del seu medi geogràfic i que ha mantingut aquest modus de vida fins a l’actualitat. Un territori amb unes característiques específiques, en el que es diferencia la zona sud amb ex-tenses planes entre turons i on ha predominat l’agricultura, i un territori de muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanyós que ha influit en l’adaptació de l’home al medi, desenvolupant un sistema de vida fonamentalment al voltant de la ramaderia.