A la Barcelona dels anys seixanta, la irrupció de la música rock va suposar una petita però sorollosa revolució: hordes d’adolescents amb una progressiva tendència a oblidar de tallar-se els cabells se les van empescar per aconseguir una guitarra elèctrica i muntar un conjunt amb parents, amics i veïns per reproduir els sons estridents que arribaven de l’estranger. Només alguns d’aquests grups aconseguiren superar l’estadi amateur i arribar a enregistrar discos, i encara topant amb una indústria que no sabia ben bé què fer-ne. Però això no va impedir que els «conjunts de música moderna» contribuïssin decisivament a configurar una cultura juvenil i una identitat generacional que es contraposaven a la grisa realitat social del moment. Basat en una vintena d’entrevistes als protagonistes, el llibre repassa la trajectòria de quinze d’aquests conjunts (per ordre alfabètic: Álex y los Findes, Los Catinos, Los Cheyenes, Els Dracs, Los Gatos Negros, Los Go-Go, Los Jóvenes, Lone Star, Los Mustang, Los No, Los Pájaros Locos, Pic-Nic, Los Salvajes, Los Sirex i Els Tres Tambors) i mira de descriure el context en què es van moure, així com la seva significació cultural i social. L’obra és el resultat d’un treball de recerca becat per la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional (abans Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) l’any 2008.