El carrer és un escenari viu que enregistra les formes més complexes i dinàmiques d'acció social. Aquest estudi mostra com els ciutadans i ciutadanes de Barcelona fa dècades que s’apropien de la xarxa viària de la seva ciutat per expressar qui són i què volen. Ho fan convertint l'activitat ordinària del transeünt —anar caminant d'un lloc a un altre— en una reivindicació compartida de l'espai públic com l'espai democràtic per excel·lència. El treball palesa que els itineraris de les processons, les rues, les cercaviles, les desfilades, les cavalcades o les manifestacions mai no són casuals, i que la festa i la revolta estan fetes d'una mateixa primera matèria: la consciència que una col·lectivitat reunida a l'aire lliure pot arribar a tenir del seu poder. Carrer, festa i revolta prova de descobrir la lògica de les senderes rituals que segueixen les fusions humanes ambulants que es poden veure transcórrer pels carrers de Barcelona. Amb aquesta finalitat, es reconstrueix la història dels usos corals de la trama urbana al llarg del període comprès des de la vaga de tramvies del 1951 fins a les grans mobilitzacions que la ciutat coneix al principi de la dècada del 2000.