Peça de ceràmica ibèrica a torn que és un peu alt de cos cònic i base esglaonada del segle II-I a.C. En la seva superfície mostra decoració pintada d'espirals i motius florals. Procedeix de la ciutat ibèrica del Cabezo de Alcalá d'Azaila (Zaragoza). Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Exposició Internacional de Barcelona 1929. "El Arte en España", número 5904.