Sant Sebastià de la Guarda. Memòria d'excavació

Abstract

En primer lloc cal esmentar que l’estat de conservació de l’assentament és molt irregular, en haver estat subjecte tant a alteracions de tipus natural com antròpica. Per altra banda, a la zona 2, es pot afirmar que les restes ibèriques documentades es troben en un bon estat de conservació. Aquestes es poden situar en un lapse de temps que aniria entre el segle IV i el segle II, d’entre els quals, sembla que el s. III hauria estat el moment d’ocupació més intens. En referència a l’abandonament del poblat a finals del segle II, aquest respondria a una reducció de l’activitat d’hàbitat a partir de l’arribada dels romans, encara que no es descarta la possibilitat que romanguessin en funcionament alguns sectors puntuals que encara no s’han excavat.

Per altra banda, no s’han pogut confirmar dues de les hipòtesis que s’esperaven resoldre, sent la primera la possibilitat o no de relacions amb el nucli de Llafranc, i, per una altra, la transferència de població des de l’hàbitat de la muntanya fins al nucli portuari.