Title:
Memòria de l'excavació d'urgència del Carrer d'En Fluvià, 12, 14, 16.
Author:
Padrós i Martí, Pepita; Puerta López, Carme; Comas i Solà, Montserrat
Tutor:
Padrós i Martí, Pepita(Dir); Puerta López, Carme(Dir); Comas i Solà, Montserrat(Dir)
Campain:
1986
Location:
Badalona, Barcelonès
Description:
Amb motiu de la sol•licitud d’una llicència d’edificació per tal de construir tres vivendes unifamiliars al solar núm. 12,14 i 16 del carrer d’en Fluvià de Barcelona, i donat que l’esmentat solar es troba dins l’àmbit de la ciutat romana de Baetulo, s’hi van realitzar excavacions arqueològiques per tal de determinar l’existència de restes constructives i nivells arqueològics l’any 1986.
Els treballs van consistir en primer lloc en l’excavació de quatre quadres d’ 1 X 1.5 metres, on van aparèixer restes i nivells romans, motiu per el qual es van obrir i excavar les quatre rases on havien d’anar els fonaments de la vivenda. Es van poder documentar restes d’estructures muràries i clavegueres, i material ceràmic d’època romana i moderna.
Abstract:
L’excavació ha permès documentar dues parets paral•leles orientades de NO-SE, que delimiten una possible habitació, adossada a una d’elles una claveguera. Es pensa que podria ser una paret de façana.
El carrer que marca el mur de façana i part de la claveguera núm.2, carrer que tenim documentat a la zona central de la ciutat, a l’est d’un edifici de tabernae, queda tallat al arribar al carrer 5. No es coneix el motiu, però pot estar relacionat amb la zona del fòrum de la ciutat, que possiblement té el seu límit en el carrer 5.
A nivell d’estructures s’ha de destacar el fet que l’orientació del mur de façana és pràcticament idèntica a l’orientació d’una sèrie d’estructures del moment fundacional de la ciutat (edifici de tabernae al costat de la Torre Vella, estructures sota l’actual església de Santa Maria) i d’altres d’època d’August.
Els estrats romans del sector havien estat arrasats en època moderna, possiblement en el segle XVIII. No obstant, s’ha constatat la presencia d’una seqüència estratigràfica amb uns nivells moderns amb materials que abracen des de l’època romana, fins el segle XVIII, amb ceràmiques dels segles XIV, XV i XVI. Per sota uns nivells d’amortització d’estructures d’època flàvia, i un nivell de finals del segle I ac. (August) que amortitza una sitja i serveix, alhora, de fonamentació de la paret paral•lela al mur de façana.
Es plantejà la hipòtesis que aquest sector de la ciutat, si bé fou plantejada urbanísticament en època fundacional (inicis del segle I ac.), la seva realització es degué portar a terme en època d’August.