Calaix TV
All videos in just one click
Using Calaix
Email alerts
Follow all what's happening in Calaix?
With colaboration of:
Memòries d’Intervenció Arqueològica
- Title: Memòria d'excavació al Passatge de Barberà, Església de Santa Maria Baetulo
- Author: Padrós i Martí, Pepita; Comas i Solà, Montserrat; Guitart i Durán, Josep
- Tutor: Padrós i Martí, Pepita(Dir); Comas i Solà, Montserrat(Dir); Guitart i Durán, Josep(Dir)
- Campain: 1986
- Location: Badalona, Barcelonès
- Description: Es presenten els resultats de la intervenció portada a terme al passatge de Barberà tocant a la façana nord-est de l’església parroquial de Santa Maria de Badalona (Barcelonès) l’any 1986. La primera intervenció arqueològica a la zona es va dur a terme l’any 1977, aprofitant les obres de repavimentació d’una de les capelles laterals de l’església del segle XVIII. Els treballs van consistir en l’obertura d’una rasa de 9.15 X 1.40 metres al passatge Barberà. En aixecar l’asfalt del carrer es pogué observar com la paret de l’església s’assentava sobre un mur més antic, d’Opus Caementicium, amb parament de carreus, del qual es conserven tres filades. Es van poder documentar tres enterraments antropomorfes orientats a l’est, sense aixovar i amb una cobertura formada per diverses lloses irregulars i algun fragment de teula romana reaprofitada, datables del segle IX al XI. A partir de les restes muràries construïdes amb la tècnica d’Opus Caementicium, i la ceràmica apareguda campaniana, àmfora púnica i itàlica i comuna ibèrica es daten els estrats amb relació amb la construcció de murs de finals del segle II ac. i inicis de la segona meitat dels egle I ac..
- Abstract: Els resultats de les intervencions evidencien la presencia d’una construcció romana monumental en aquesta zona, amb una cronologia del segle I ac., de la qual es desconeix la seva funcionalitat. Es possible que tingués certa relació amb el fòrum de la ciutat i amb el temple que estaria situat en aquest punt. Tal vegada es podria pensar que serien les restes d’un recinte que envoltaria el temple, potser amb pòrtic. De la profunditat de la cota del nivell d’utilització de l’interior de la construcció romana constatada, es desprèn que aquesta cota se situa bastant profunda, uns 2 metres respecte del paviment de l’església del segle XVIII i actual, fet que posa en dubte teories que es consideraven acceptades en quan a que la construcció del segle XVIII hauria destruït els vestigis anteriors, quan es possible que solament es donés aquest fet on anaven les rases de fonamentació, i en canvi la resta del solar es terraplenes deixant intactes els nivells d’època romana.
- URI: http://hdl.handle.net/10687/8469
Files in this item