Memòria de les excavacions d’urgència realitzades a l’Ermita de Sant Pau

Abstract

La vil•la romana de Sant Pau va ser una ocupació que es mantingué del segle II al IV dC. Amb posterioritat es construí una ermita, que possiblement obeïa més a la voluntat de cristianitzar llocs anteriorment pagans que indicar la continuïtat de l’assentament. Les habitacions de la vil•la deurien estar situades en la zona entre l’ermita i les feixes superiors de conreus, segons indica les restes trobades de paviment, on les habitacions més nobles de la casa estarien decorades amb pintures murals. A la part baixa de l’elevació és on hi hauria el cementeri d’inhumació on reposarien les persones difuntes de la vil•la de Sant Pau, característica corrent en les vil•les romanes. En quan al funcionament es podria dir que en un primer moment, es fan anivellacions del terreny per tal de guanyar superfície útil que podria ser utilitzada com a magatzem per guardar líquids dins de grans gerres anomenades dolies. A mitjans del segle II, la vil•la pateix una remodelació important i a l’àrea d’emmagatzematge els fragments de les velles dolia son colgats de runa procedent de l’enderroc d’una part de la casa. En èpoques posteriors, quan la vil•la era un munt de runes, es construeix l’ermita, i s’aprofiten els terrenys per transformar-los en camps de conreu.