Les figures del seguici

El seguici festiu és el conjunt de peces d’imatgeria, danses i balls amb parlaments que acompanyen el consistori en els seus desplaçaments rituals –anada i retorn de l’ofici de completes– actuen pels carrers i al mig del Mercadal, i encapçalen la professó. Bona part d’aquestes manifestacions festives havien estat vinculades antigament a les confraries d’ofici o gremis. En l’actualitat, es vinculen a associacions culturals.

A Reus, la quantitat de figures festives ha experimentat un creixement notable d’ençà de la revitalització de la festa

L’Àliga. A l’igual que els gegants i la mulassa, l’Àliga comença a sortir, al primer terç del segle XVII, com a símbol d’autoritat, portant corona i mangala. El fet que, per heràldica, la figura fos identificada amb la Casa d’Àustria, provocà el rebuig de les autoritats sorgides de la victòria de Felip V a la guerra de Successió, que la van marginar i eliminar de les festes reusenques al segle XVIII

Recuperada el 1996, l’Àliga reusenca reincorpora la funció protocol·lària, com a representació del Consell de la Vila, dansant en moments rituals, davant les autoritats o els convidats a la festa. El ball de de l’Àliga té dues versions, curta i llarga.

El gegant Carrasclet. Construït el 1985 representa a Pere Joan Barceló Carrasclet que va lluitar, durant la guerra de Successió al costat de Carles d'Àustria. Exiliat el 1714, tornà a Catalunya el 1718 i actuà com a guerriller per les nostres comarques, arribant a ocupar Reus amb els seus homes. La figura s’incorporà al seguici el 1990.

El Drac. Construït el 1991 i vinculat al Ball de Diables. Animal de foc, és una figura de nova creació, tot i que al primer terç del segle XIX es coneix, a Reus, un drac festiu d’existència efímera, amb vinculacions als enfrontaments polítics del moment.

La Víbria. Considerada com la figura femenina de l’espècie dels dracs, aquesta bèstia de foc fou construïda el 2007, en el marc de la commemoració del centenari del Foment Nacionalista Republicà.

El Lleó. Tot i ser una figura ben coneguda, com a símbol de poder, per la seva participació ens els seguicis urbans, l’animal reusenc s’estrenà el 2004.

El Basilisc. Figura creada el 2008, vol representar un ésser mitològic, barreja de gall, rèptil i amfibi.

El Bou. Construït el 2004, no forma part del seguici festiu però és ben present a la festa, provocant amablement al públic en les seves cercaviles o fent acte de presència al Mercadal, el migdia del 29 de juny.