Una història dels banys jueus de Girona
L’aigua era un element amb poder de purificació ritual per a les dues cultures que coexistien a la Girona medieval, la cristiana i la jueva, però en cadascuna d’elles aquesta creença tenia una orientació diferent.
L’adscripció d’una persona a l’Església cristiana es feia amb l’aigua beneïda, que segellava el sagrament del baptisme; un acte espiritual individual, compartit per homes i dones i vàlid per a tota la vida.
En el judaisme, l’aigua era necessària per la purificació ritual que segons la llei mosaica s’havia de complir en diverses circumstàncies, sobretot en moments del cicle vital femení. Per això, la prescripció s’imposava més fortament a les dones, per a qui la immersió era un ritus repetit cada mes. Tenia la funció de santificar les accions físiques de la vida, sobretot les relacions sexuals, sempre dins del vincle del matrimoni, i sempre amb la voluntat d’incidir en la procreació. La purificació ritual distingia les dones jueves de les cristianes i tenia una connotació evident d’alteritat i de diferència. La immersió es feia al micvé, literalment «aigua viva», normalment ubicat en el complex sinagogal.
Aquesta exposició presenta la història de l’ús de l’aigua com a element purificador en la Girona jueva: què era i com es feia el bany ritual, on s’ubicaven els micvés de la ciutat, i què en queda, de tots aquells espais on, gràcies al compliment del ritual prescrit per la llei de Moisès, l’aigua retornava la puresa perduda i procurava la recuperació de l’harmonia vital.