L'any 1989, l’artista Josep Franch-Clapers va fer una donació generosa i desinteressada d'una part molt considerable de la seva obra a la Generalitat de Catalunya. Una obra plàstica que, a més de ser un important llegat artístic, ha esdevingut en el temps un excepcional i gairebé únic document per a conèixer millor un dels episodis més dramàtics del nostre país, la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França fugint de la cruel repressió dels vencedors de la Guerra Civil, i el seu posterior internament en camps de refugiats a l’Estat francès.
Josep Franch-Clapers, exiliat i internat en aquests camps de refugiats, va captar a través del dibuix i la pintura, amb un gran realisme, amb intensitat i emotivitat, la duresa i el dramatisme d'un poble que havia perdut la guerra i les llibertats, i que intentava sobreviure en unes circumstàncies indignes.
La seva obra –i tota la seva vida– és un testimoniatge de la tasca de tants i tants catalans anònims que, des de la llunyania, amb un esperit irreductible, ja que foren vençuts però no derrotats, van lluitar pel seu país. Josep Franch-Clapers va estimar la terra que el va acollir i on va formar la seva família, però mai no va oblidar la seva pàtria, i així en coherència amb els seus sentiments va ser generós amb la seva Catalunya.
Aquesta exposició aplega una mostra representativa, tant per la temàtica com per les tècniques pictòriques, de l’obra de Josep Franch-Clapers donada a la Generalitat de Catalunya i que conserva l’Arxiu Nacional de Catalunya.