Els esdeveniments succeïts a Barcelona i a altres ciutats i viles de Catalunya entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909, són el que es coneix per Setmana Tràgica. Tot va començar com una vaga general en protesta per l’enviament de tropes al Marroc però aviat es va transformar en un motí anticlerical, incoherent i fora de control, atès que la irritació popular derivà contra l’Església en comptes de fer-ho contra l’Estat.
Només la desorganització, la mancança d’un veritable ideari i la desafecció dels líders polítics, permeten explicar els actes succeïts l’estiu de 1909 com una manifestació d’indignació, que quedà en una gran revolta, però sense arribar mai a la revolució pretesa.
Durant la Setmana Tràgica s’utilitzà per primera vegada, al nostre país, el llenguatge fotogràfic per mostrar d’una manera “objectiva” els fets punyents d’una revolta. Fins aleshores s’havien emprat majoritàriament altres recursos: dibuixos, gravats, auques, caricatures... que, difícilment aconseguien l’impacte visual i el realisme que permetia ja la fotografia.
L’Arxiu Nacional de Catalunya presenta amb aquesta mostra, una selecció d’imatges dels seus fons fotogràfics, particularment les dels fotoperiodistes Josep Brangulí i Soler i Josep Maria Sagarra i Plana que, amb les seves fotografies, van donar a conèixer arreu d’Europa el que va succeir a Barcelona i a d’altres ciutats catalanes durant els dies que durà la revolta. Ens trobem en els inicis del fotoperiodisme a Catalunya i per aquest motiu els fotògrafs no utilitzen encara tots els recursos que faran servir posteriorment. És per això què les imatges que capta cada autor (–en una funció similar a la d’un testimoni davant d’una testificació–), mostren el resultat de la revolta i no tant el “moment calent” dels fets.
Aquesta mostra és una memòria gràfica, perquè la memòria al cap i a la fi és la capacitat de la persona –capacitat subjectiva, per tant–, que posa en tensió els records i els oblits. No és una història gràfica, ja que la història persegueix aproximar-se a la veritat mitjançant la investigació crítica dels documents. La memòria cau però, en un àmbit més personal i sentimental.