La Patum és una festa de marcada personalitat, amb molt d’esperit, a la que cal apropar-se per comprendre-la i, si es vol, gaudir-la en plenitud participant’hi.
De la seva rellevància en parlen els més de 100.000 visitants que té cada any. Del seu reconeixement el títol, aconseguit el 2005 d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
Actualment la Patum té un ampli calendari, que s’inicia amb l’Ascensió i acaba el diumenge de Corpus. Tots i cada un dels seus components te la seva personalitat i interés, i en conjunt la festa es troba en creixement constant. El seu plat fort és produeix dijous i diumenge, al migdia amb Patum de lluïment i a la nit Patum completa. En una tanda se succeixen els “salts” que fa cada una de les comparses, per ordre tradicional: turcs i cavallets, maces, guites, àliga, nans vells, gegants, nans nous i plens, aquest un salt apoteòsic. Es finalitza amb l’explosió d’alegria que és el tirabol, el que participen guites i gegants.
La Patum conté a dins seu pervivències de l’antiga celebració del Corpus, de la processó en concret, en la que desfilàven els entremesos i figures que avui han esdevingut comparses de la Patum, alguns d’aquests elements procedien de tradicions anteriors. El conjunt s’ha anat transformant i completant amb els anys i els segles fins arribar avui dia tal com com la veiem. La festa està adaptada com un guà a la societat berguedana i va canviant amb ella, mantenint sempre la seva essència. Tal com la conservem és una joia de la cultura popular i tradicional, que conté història, teatre, creences, músiques, simbologia... i diversió, component bàsic de totes les festes.
El Corpus se celebra a Barcelona des del 1320, des del 1454 que sàpiguem a Berga. Es feia de forma similar a la majoria de poblacions importants de Catalunya i de fora, i alguns dels elements que composen l’actual Patum de Berga van ser comuns a moltes altres llocs. El que li dona una caràcter especial és la pervivència, que ha superat per atzar històric i tossuderia berguedana totes les circumstàncies que l’han fet desaparèixer de gairebé arreu, formant un conjunt articulat amb entitat pròpia i independent. A més no s’ha conservat fossilitzada, sinó extraordinàriament viva. Forma part de la genialitat berguedana per la festa, un cúmul de decisions col·lectives i aportacions personals al llarg dels segles: la independència de l’origen religiós, les músiques, l’ampliació constant del seu calendari, l’augment del foc, la creació de la Patum infantil.... És absolutament extraordinària com a festa participativa, actualment sentida com a pròpia per gent d’arreu. Una festa que és de categoria nacional i fins i tot de relleu internacional, sense deixar de ser alhora profundament berguedana.
Foto portada: Josep Deseuras i Vilanova. Patum 1961