El 15 de setembre de 1914, Pere Bosch i Gimpera rebia de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC el seu primer encàrrec: dur a terme una campanya de prospeccions al Baix Aragó. Els resultats d'aquesta recerca; la necessitat de respondre políticament a la Llei d'excavacions del 1911, que amenaçava d'ofegar amb el seu centralisme la recerca arqueològica a Catalunya que fomentava l'IEC, i les propostes de planificació que presentaran Lluís Marià Vidal i Manuel Cazurro desembocaran en la creació de la primera estructura de recerca arqueològica de caràcter públic de l'Estat: el Servei d'Investigacions Arqueològiques, conegut com a Oficina d'Excavacions. Aquest organisme controlarà la recerca entre els anys 1915 i 1936 i servirà de model per a l'organització de la recerca al llarg dels períodes de la Restauració, la Segona República i, fins i tot, el franquisme. En aquesta conferència es tracta el procés que va dur a la seva formació.