La planimetria és la clau de volta de tota construcció. En la restauració arquitectònica aquesta adquireix una dimensió diferent. En primer lloc, perquè en molts casos en tractar-se d’edificis antics no n’existeix d’altra o es disposa únicament d’un traçat simplificat de la planta, simplificat en comparació al que és possible fer amb les tècniques actuals. En segon lloc, perquè els monuments recullen i manifesten en les seves estructures el pas del temps i adquireixen una vida: plasmen els esdeveniments de la vida quotidiana i de la trajectòria històrica, els efectes medioambientals, també les reformes que al llarg del temps han acumulat. Sigui com sigui, en el cas de la restauració arquitectònica es tracta d’una planimetria aixecada a posteriori a l’existència de l’edifici, que s’adequa a un projecte i que sovint evoluciona mentre s’executa el projecte en descobrir construccions anteriors a l’edifici que trobem, convertint-se així, en el document que confirma els treballs de la historiografia de l’arquitectura i l’art.

En aquesta col·lecció podreu trobar els plànols realitzats per a totes aquelles intervencions arquitectòniques realitzades pel Servei del Patrimoni Arquitectònic. Alguns d’ells, amb independència del coneixement que ens aporten, representen petites obres d’art com observareu en alguns plànols de façana.