La col·lecció del segle XVIII correspon plenament a la Biblioteca del Seminari de Missions que comença l’any 1868 amb una finalitat evangelitzadora, que es concentra majorment en terres catalanoparlants a través de les anomenades missions populars. La biblioteca va reunir 2.000 exemplars disposats en armaris classificats per temes, i va ser la base dels tres eixos del convent: la formació de novicis, la preparació de les tasques evangèliques de la predicació i l'elaboració de textos devots. A la col·lecció s’afegiren les sumes morals que categoritzaven els pecats i l’ exegesis bíblica va esdevenir una font inesgotable de recursos per reforçar les al·legories devotes. I els llibres van ser l’arsenal per les missions constituint la lectura un entrenament intel·lectual per la predicació. La vitalitat de la Biblioteca està descrita pel frare franciscà Joan Papió al seu llibre El colegio seminario del Arcangel de Escornalbou (1765)

Son molts els títols que s’incorporen al llarg del segle, de l’església, de l’orde franciscà, obres hagiogràfiques, com les famoses Acta sanctorum de Johannes Bolland (1596-1665) i Godefridus Henschenius (1601-1681). Un lloc destacat l’ocupa la teologia moral, un bon exemple és la categorització dels pecats del Promptuari moral sagrat y cathecisme (1754-1757) de Pere Salses i Trilles, o el Directorio moral (1786) de Francisco Echarri. Al Seminari s’escrivien textos devots que van esdevenir un recurs complementari per predicar en lletres d’impremta, a l’igual que ho feien a través dels discursos orals, i la biblioteca n’era el lloc d’inspiració i redacció; entre els llibres conservats trobem una edició de la Font Mystica i sagrat del paradís de l'església de Francesc Baucells.