A la taula d'Estelina

A la Catalunya de l’edat mitjana, l’alimentació marcava les diferències socials, culturals i religioses entre grups i comunitats que coexistien en el mateix espai. En aquest sentit, l’alimentació era un tret diferencial de la comunitat jueva, que dibuixava la seva identitat a partir de normes dietètiques molt estrictes. La normativa, descrita detalladament a la Bíblia marcava les pautes de vida de jueus i jueves. Conèixer com s’alimentava una societat en un període històric concret, ajuda a comprendre’n les estructures i les dinàmiques de funcionament. Una manera d’alimentar-se i de preparar els aliments implica una manera de viure i de posicionar-se en relació a l’altra gent. És important saber què menjaven, i com i quan ho menjaven, les persones jueves que vivien a les poblacions catalanes durant l’edat mitjana. Perquè en allò que menjaven hi havia el fonament de la seva identitat, de manera que es complia la dita: «digues-me què menges i et diré qui ets».