S’exposen els resultats de la intervenció arqueològica al conjunt monumental d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès) realitzada durant l’any 1990, i la motivació de la qual va ser la d’aconseguir una adequació global del conjunt i del Museu Monogràfic per assolir la màxima rendibilitat social i pedagògica del complex. Els objectius de la campanya eren els d’ampliar la zona sud adjacent al camí que dóna accés a l’església, així com finalitzar la zona nord-est desbrossada durant la campanya anterior i que no es va poder finalitzar. Es va seguir amb l’excavació de la pedrera republicana i al costat d’aquesta es va documentar una altra zona d’extracció de pedra, aquesta, però de cronologia medieval. La major part de les estructures documentades dels diversos períodes d’ocupació es trobaven tallades directament a la roca. Els estrats intactes romangueren dins de les sitges protegits dels agents erosionadors. D’altra banda, cal fer esment a la notòria barreja de materials arqueològics de diferents èpoques a la majoria d’estrats, el més abundant és sense dubte el ceràmic d’època ibèrica i romano-republicana. A la zona excavada s’hi van documentar sis sectors diferenciats per la seva situació i funcionalitat, es tracta d’unitats habitacionals i d’un espai de circulació o carrer de cronologia ibèrica o ibero-romana.