Girona

FAMÍLIA ÇA PORTA (TAMBÉ SAPORTA O SASPORTAS)

Bonastruc ça Porta és, sens cap mena de dubte, un dels personatges més rellevants de la història jueva medieval. Avui dia, la majoria d’historiadors admeten reconèixer-lo a ell i Mossé ben Nahman (Nahmànides en llatí) com la mateixa persona: el primer seria el nom amb què se’l coneixia en el seu entorn quotidià i el segon l’utilitzat en l’entorn religiós i intel·lectual. Mossé ben Nahman (ca. 1194–ca. 1270) fou rabí, talmudista, cabalista, exegeta i poeta, es guanyà un gran respecte entre els seus contemporanis pels seus estudis del Talmud i la càbala. És necessari destacar la bona relació que mantingué amb el rei Jaume I, el qual ordenà l’organització d’una de les disputes més conegudes, l’estiu de 1263, al Palau Reial de Barcelona. Nahmànides hi encapçalava la delegació jueva i el monjo convers Pau Crestià, la dels cristians. La documentació hebrea que ha arribat fins als nostres dies narra com Mossé defensà el judaisme de forma magistral, ja que fins i tot el rei elogià els seus dots com a orador. Uns anys més tard, amb la voluntat de complir el precepte de viatjar a la terra d’Israel, abandonà Girona per visitar Jerusalem. Morí a la ciutat d’Acre el 1270, però què se’n féu, de la resta de la família?

A l’edat mitjana podem trobar el cognom Ça Porta i el seu símil Saporta a Vilafranca del Penedès, Barcelona, València i Besalú, fet que dificulta identificar la descendència del mestre Mossé. Tot i això, ja entrat el segle XV, trobem el cognom Sasportas a l’actual Algèria, a cavall entre les ciutats d’Orà i Tlemcen. En aquesta família nasqué, cap al 1610, Jacob Sasportas, rabí que guanyà un gran reconeixement pel seu estudi del Talmud. Si el relacionem amb Bonastruc ça Porta és únicament perquè el mateix Jacob deia ser-ne descendent, encara que cal puntualitzar que si s’acceptava aquesta afirmació com a certa és per l’autoritat que li atorgava la societat hebraica com a rabí i filòsof, ja que no en tenia cap prova.

Un conflicte amb les autoritats de Tlemcen conduí la família Sasportas a un canvi de rumb que marcà la resta de la seva història. La família emigrà a Bordeus, on s’establiren la majoria d’ells, però Jacob emprengué un viatge per Europa, al llarg del qual visità les principals comunitats europees. Exercí de haham de la comunitat sefardita de Londres el 1664. Ara bé, la seva gran ambició era el rabinat d’Amsterdam, el qual no aconseguí fins a l’any 1693, amb una edat ja molt avançada. Tot i els llargs viatges de Jacob, la majoria dels seus familiars romangueren de forma permanent a Bordeus.

Aquí fou on nasqué, entre 1753 i 1756, Abraham Sasportas, el primer membre de la família que emigrà a Amèrica, abans del setembre de 1778. Abraham fou membre de la sinagoga de Charleston (Carolina del Sud) i, encara que morí a Bordeus, els seus descendents continuaren vivint als Estats Units, on Booker T. Brooks ha documentat fins a dotze persones amb el cognom Sasportas al llarg dels segles XIX i XX, bàsicament concentrades als estats d’Ohio i Carolina del Sud, però també a Connecticut i Nova York.

Si són realment descendents de l’eminent Mossé ben Nahman, potser mai no ho podrem demostrar. No obstant això, el llegat intel·lectual que ens deixà el gironí seguirà meravellant el món generació rere generació.