Els teatres de paper són una joguina i alhora un joc. Estaven molt de moda abans de la Gran Guerra de 1914. Van néixer a finals del segle XVIII i moriren virtualment a la meitat del segle XX. Aquesta mena de teatres representen una mena de poesia visual, carregada d’evocació nostàlgica: d’aquells espais somiats, desitjats, d’il·lusió i de color. Han constituït una forma d’entreteniment de la burgesia centre-europea fins al principi del segle XX. Però, primer el cinema mut, tot just ara fa cent anys, i després la televisió, s’encarregaren de fer-ne uns objectes poc útils, per jugar-hi i entretenir-s’hi, i els relegà a la categoria de joguina antiga per ser estudiada i col·leccionada, de manera que van esdevenir una anhelada i preuada peça de museu.