Morir lluny de casa, lluny de les persones estimades, és un escenari que tots voldríem evitar. Naixem acompanyats i també volem morir envoltats dels nostres. El caràcter inesperat de la mort sembla que és més intens quan el difunt és una persona emigrada. La seva mort interpel·la, per darrer cop, les seves pertinences respecte de la societat d’origen i de la que l’ha acollit. Al mateix temps, activa i mobilitza els vincles comunitaris davant la desaparició d’un dels seus membres. La darrera cura del difunt, per tal que aquest pugui tenir una “bona mort”, esdevé una obligació comunitària. Aquest treball, d’una banda analitza la gestió comunitària de la mort entre els col·lectius musulmans a Catalunya, i de l’altra, mostra les adaptacions que han hagut d’elaborar-se per tal de mantenir les seves especificitats funeràries. El pluralisme religiós formula nous reptes en la regulació pública de la diversitat. Així, aquest treball mostra el cas dels musulmans, que exemplifica les situacions generades davant la incorporació de la pluralitat religiosa i cultural dins dels espais de gestió de la mort en la nostra societat, com són els cementiris i els tanatoris. El llibre és el resultat d’un treball de recerca becat l’any 2010 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.