La investigació s’endinsa en les cerimònies de benvinguda o d’acolliment civil, anomenades popularment de bateig civil, que en els darrers anys han anat apa-reixent a diversos municipis catalans. Aquestes tenen un caràcter civil i laic, i els ajuntaments les contemplen dins el seu règim administratiu local com una modalitat d’integració simbòlica del nounat a la societat civil. Els batejos civils tenen els seus antecedents en les cerimònies laiques d’inscripció dels nounats al registre civil que es van celebrar des de finals del segle xix fins a la guerra civil espanyola. Actualment, podem establir dues tipologies de cerimònia de benvinguda civil, les individuals, a petició de les famílies, i les col·lectives per donar la benvinguda a tots els nascuts a l’any. De les primeres hi ha poca demanda i molts detractors, i de les grupals, en canvi, hi ha bona acceptació i un augment important. Sigui com sigui, el futur de les cerimònies civils de benvinguda és del tot incert, i segurament arribaran noves opcions per celebrar-les.Al llibre, a banda de recollir tradicions lligades al bateig catòlic, s’analit-zen aquestes cerimònies laiques, la seva implantació, les escenificacions, els seus significats i els debats que creen. S’aborda, també, el tema dels padrins i la tria del nom. L’obra pretén obrir noves línies de recerca i aportar dades per l’anàlisi dels rituals contemporanis.La recerca ha rebut el 34è premi Serra i Moret (2016) d’assaig del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i el 2n premi Temps, Espai i Forma d’assaig (2016) de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.