Documents reproduïts i fonts emprades: Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa; Arxiu Central dels Jutjats de Terrassa; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Municipal de Barberà del Vallès; Arxiu Històric de Sabadell; Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès; Arxiu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda; Arxiu Municipal de Ripollet; Arxiu Territorial de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet; Centre d'Estudis Històrics de Terrassa (CEHT); Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM); Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès (GEL), i Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola(GREC).Agraïments: Benjamí Benedicto Badias; Ana Fernández Álvarez; Rosa M. Fernández Sansa; Llorenç Genescà Ferrer; Manel Márquez Berrocal; Anna Olle Rubio; Servei d'Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials del Departament de Justícia; Meritxell Soler Cos, i Mariona Vigués Julià.

Exposició

Es targetes postaus an estat eth rebrembe des lòcs visitats.Era Val d’Aran a estat freqüentada pes toristes des dera fin deth sègle XIX, e es editors e impressors des targetes postaus an enviat as sòns fotografs entà captar-ne imatges d’era.Era tematica a estat diuèrsa. I a, sustot, es vistes generaus, damb es arrius e es pònts, es edificis civius e eclesiastics e es carrèrs e places des pòbles aranesi. D'auti tèmes qu'an estat fotografiadi son es trabalhs restacadi damb eth camp e damb era pagesia e es hèstes, civius e religioses.

Ua hita istorica en imatges

Dues comunitats diferents varen compartir l’espai de la Girona medieval. Les relacions entre elles varen ser estretes i en molts casos, productives i enriquidores. Si la Girona cristiana ens ha arribat fins avui la Girona jueva, en canvi, ha deixat poques restes físiques. Va ser molt activa entre els segles X i XV, va tenir un espai propi dins l’estructura urbana, va enlluernar el món amb la seva cultura i, al final, va fondre’s en l’oblit, condemnada primer per la intolerància i més tard pel desconeixement. Però gràcies al seu llegat la Girona d’avui és mostra de la riquesa que proporciona la diversitat.«Convé al savi que no haja ànsia de ço que ha perdut mas que guard ço que li és romast»Jafudà Bonsenyor, segle XIII Tapís dels Iudei. Teixit de llana. Torroella de Montgrí, 2005. Donatiu de l’Escola-taller Embolic al Museu d’Història dels Jueus. Reproducció del detall de la franja inferior del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona Aquesta exposició complementava La Girona medieval. La clau del regne, que es podia veure a la sala d'exposicions del Museu d'Història de Girona, i "El monestir de Sant Daniel a l'època medieval", situada al claustre del monestir de Sant Daniel.

Entre els segles XVI i XVIII la població de Girona i els seus voltants no era pas homogènia, ans ben al contrari. A la ciutat hi havia gent que vivia, pensava, creia, sentia i resava de manera diferent ade la que dictava l'ortodòxia cristiana.Hi havia grups de gent amb creences diferents de les assenyalades pel dogma catòlic. Alguns continuaven practicant els ritus propis de la religió jueva, que tenia arrels ancestrals a la ciutat, però que n'havia estat esborrada formalment el 1492. Les doctrines de Luter i altres corrents espirituals herètics comptaven igualment amb seguidors gironins. També hi havia qui tenia costums amorosos i sexuals que anaven a contracorrent. D'altres, sobretot les dones, eren víctimes d'acusacions de fetilleria pels seus coneixements ancestrals.Aquesta exposició explica les diverses maneres de pensar i de viure que, en uns temps difícils, van fer part de la història de Girona; i posa en relleu l'estroncament d'una herència cultural, social i espiritual que, malgrat tot, va contribuir a forjar la història d'aquesta ciutat.L'exposició La Girona dissident del Museu d'Història dels Jueus complementava La Girona de l'època moderna: de l'obrador al baluard (segles XVI-XVIII) del Museu d'Història de Girona.

Paisatge humà dels calls El Museu d’Història dels Jueus presenta una exposició sobre famílies, cognoms i persones relacionades amb el passat jueu d’algunes ciutats catalanes. Constitueixen el seu llegat immaterial, que va més enllà del llegat físic i monumental que també tenen aquestes ciutats.Les institucions que han treballat per a la recuperació del patrimoni històric jueu generalment s’han centrat en el patrimoni material, allò físic que es pot mostrar a un visitant, les restes arqueològiques o arquitectòniques. Això, a vegades, ha posat en segon terme els habitants de les jueries medievals, persones que, al cap i a la fi, foren els responsables de tot el llegat material que ens ha arribat fins avui dia.L’exposició «Llegat: paisatge humà dels calls» té com a objectiu presentar els noms de les principals famílies jueves medievals que un dia formaren part del país. Es fonamenta sobre una recerca en la documentació escrita entorn de famílies vinculades a alguns dels calls medievals més representatius de diferents territoris de Catalunya i Balears.Les conversions o l’exili les conduïren per camins molt diversos. Encara podem resseguir les traces d’alguns d’aquests itineraris personals i familiars. Altres resten en la memòria oral d’algunes famílies escampades arreu del món a partir de 1492 i també es manifesten en els seus cognoms, que s’han transmès per generacions a l’interior de les comunitats sefardites. Recuperant-ne els noms, en recuperem la memòria.

Una història dels banys jueus de Girona L’aigua era un element amb poder de purificació ritual per a les dues cultures que coexistien a la Girona medieval, la cristiana i la jueva, però en cadascuna d’elles aquesta creença tenia una orientació diferent.L’adscripció d’una persona a l’Església cristiana es feia amb l’aigua beneïda, que segellava el sagrament del baptisme; un acte espiritual individual, compartit per homes i dones i vàlid per a tota la vida.En el judaisme, l’aigua era necessària per la purificació ritual que segons la llei mosaica s’havia de complir en diverses circumstàncies, sobretot en moments del cicle vital femení. Per això, la prescripció s’imposava més fortament a les dones, per a qui la immersió era un ritus repetit cada mes. Tenia la funció de santificar les accions físiques de la vida, sobretot les relacions sexuals, sempre dins del vincle del matrimoni, i sempre amb la voluntat d’incidir en la procreació. La purificació ritual distingia les dones jueves de les cristianes i tenia una connotació evident d’alteritat i de diferència. La immersió es feia al micvé, literalment «aigua viva», normalment ubicat en el complex sinagogal.Aquesta exposició presenta la història de l’ús de l’aigua com a element purificador en la Girona jueva: què era i com es feia el bany ritual, on s’ubicaven els micvés de la ciutat, i què en queda, de tots aquells espais on, gràcies al compliment del ritual prescrit per la llei de Moisès, l’aigua retornava la puresa perduda i procurava la recuperació de l’harmonia vital.