06. La figura de l'uxoricidi per causa d'honor en la codificació penal

ASIMETRIA PENAL

“El marido que, sorprendiendo en adulterio a su mujer, matare en el acto a los adúlteros o alguno de ellos, o les causare lesiones graves, será castigado con la pena de destierro. Si les produjeses lesiones de otra clase quedará exento de pena.” (art. 438 Codi Penal de 1870)

La Segona República, amb el Codi Penal de 1932 suprimí l'uxoricidi per causa d'honor i el franquisme el recuperà. 

 Codis penals i uxoricidi honoris causa vigent

CP 1822

CP 1848

CP 1850

CP 1870

CP 1928

CP 1944 (fins a la reforma de 1963) 

Dites, provocacions i disbarats. Joan Fuster. Diccionari per a ociosos: "Uxoricidi [...] conseqüència del matrimoni"

 

"Marit enganyat". Dibuix reproduït a Joan Amades. Costumari Català  (vol. IV). Barcelona: Edicions 62, 1982, p. 249


Llevat del perídode de la Segona República, des de l'nici de l'estat iberal fins al franquisme no es van produir canvis substantius envers la igual jurídica home - dona. Si bandegem el temps de la Segona República l'immobilisme n'és la tònica. I no és pas una exageració i encara menys caure en allò atribuït al periodisme sensacionalista de "no deixis que la veritat t'espatlli un bon titular". Així doncs, fins i tot quan es produeixen canvis legislatius de teòrica rellevància, bé podríem citar a Lampedusa i el Gatopardo: "Tot ha de canviar perquè res canvi". Així ens ho mostra, per exemple, el reguitzell de codis penals que mantingueren la figura jurídica més de caire medieval que no pas decimonònic, de l'uxoricidi per causa d'honor. Pur emparament legal de la testoterona possessiva amb efectes secundaris de violència masclista.