Agnieszka Traczewska

El cementiri antic. La totalitat de la població jueva de Breslau va morir a l’Holocaust. L’antic cementiri, un dels dos que van existir a la ciutat, va esdevenir camp de batalla durant la Segona Guerra Mundial. Els visitants encara hi poden veure tombes destruïdes i forats de bala als murs. Tot i això, s’hi poden llegir molts noms a les tombes. L’any 1945 la ciutat alemanya de Breslau va esdevenir la Wroclaw polonesa. L’any 1975, abandonat i descuidat, el Cementiri Antic va ser incorporat a la llista municipal de Monuments i Patrimoni. Des de 1991 té la categoria oficial de «Museu d’Art Funerari».

El cementiri nou. D’acord amb la declaració de la Conferència de Ialta (1945), la Unió Soviètica es va annexionar territoris de les fronteres orientals de Polònia. A canvi, Polònia va rebre en compensació, a l’oest, territoris abans alemanys, inclosa Breslau. La continuïtat de la tradició jueva alemanya anterior a l’Holocaust s’havia tallat d’arrel. Amb aquest buit per omplir, la petita comunitat jueva de la postguerra es va formar, sobretot, amb persones jueves refugiades provinents de l’est. Dels dos cementiris jueus de Breslau, el «nou» allotja el monument dels soldats jueus alemanys de la Primera Guerra Mundial. Aquest cementiri encara funciona avui dia.

Stolpersteine. Són plaques de llautó amb els noms de víctimes de l’Holocaust, instal·lades a les voreres. Són un símbol de memòria i record de les víctimes perseguides pels Nazis durant l’Holocaust. Formen part d’un gran projecte europeu iniciat per l’artista alemany Günter Demnig. Les plaques porten gravats els noms, les dates i els llocs on van morir les víctimes, i s’instal·len davant de les cases on havien viscut. A Breslau, a diferència d’altres ciutats poloneses on aquest projecte no va tenir prou majoria per ser implementat, hi ha quatre llocs amb Stolpersteine. Actualment són 27 els països europeus que participen en aquest projecte, i això el converteix en el monument descentralitzat més ampli del món.

La Sinagoga de la Cigonya Blanca. La Sinagoga de la Cigonya Blanca (s. XIX) és l’única que va sobreviure a la destrucció de la Segona Guerra Mundial. L’edifici, molt malmès, ha estat restaurat per la Fundació Bente Kahan, creada el 2006 per l’artista noruega d’origen jueu que porta el seu nom. La Fundació ha transformat l’antiga sinagoga en un animat centre de cultura i educació jueva, obert a tothom. Alhora, l’edifici té la funció de casa d’oració per a la comunitat jueva.

Sentiments jueus. La sensibilitat cap a la història multicultural de tot el país, inclosa la significativa contribució jueva, és sempre present a l’actual Polònia. Els festivals de cultura jueva, les cafeteries i els restaurants que evoquen l’estil dels «vells bons temps» són l’exemple que la memòria jueva es ven bé.

Buits. La buidor, el símbol més representatiu de la Breslau anterior a la guerra, pel que fa al patrimoni jueu. La majoria de les sinagogues més glorioses van ser destruïdes. La majoria dels edificis jueus van canviar la seva identitat. L’espai on abans s’alçava orgullós el Seminari Teològic Jueu de Breslau ha estat convertit en un aparcament. L’edifici i la institució, que havia estat el referent europeu de la moderna erudició jueva, es recorda ara només amb una inscripció sobre una placa que passa fàcilment desapercebuda, testimoni de la seva esvaïda memòria.