Dina Oganova (DIKARKA)

Tbilissi, Geòrgia

Dina Oganova (1987) és fotògrafa documental, treballa com a freelance en projectes personals de llarg termini sobretot a Geòrgia i altres països postsoviètics.

www.dikarka.ge

Vaig créixer a Tbilissi. En formo part i aquesta ciutat és la meva principal font d’inspiració. Tbilissi ha estat, històricament, un encreuament de diferents cultures (georgiana, jueva, armènia, kurda...) i totes elles han aportat colors, vibracions i sabors únics a la seva arquitectura, història i ànima. Mai no m’imaginaria Tbilissi sense persones jueves, sense els bonics detalls de la vida jueva que es poden reconèixer en un primer cop d’ull. Els llocs presentats en aquest projecte han estat sempre part de les meves passejades quotidianes.

Hi ha molts llocs ocults i misteriosos a Tbilissi. El cementiri jueu n’és un. Situat al barri multiètnic d’Isani, entre el mercat obert, l’escola i la zona residencial, conserva moltes històries sense explicar, somnis no realitzats i noms que la pluja i el vent han anat esvaint. Aquesta és una de les làpides del cementiri jueu de Tbilissi. No té cara, ni nom, només és una pedra amb esquerdes i una estrella de David. Ens recorda l’ànima humana: danyada però no trencada, forta en la fe. Aquesta làpida és clau per a tot el projecte: tots viatgem del nostre món a un altre, algun dia. Aquesta pedra amb el seu record podria ser en honor de qualsevol persona que hagi estat oblidada però no perduda.

La Gran Sinagoga de Tbilissi, també coneguda com la Sinagoga Georgiana, va ser construïda entre 1895 i 1903 en un estil eclèctic, per jueus georgians. Des d’aleshores ha estat un dels monuments culturals i espirituals més significatius de la nostra capital. Tot i que molts jueus van emigrar de Geòrgia als anys 90, aquest lloc encara manté la seva importància a la ciutat, com a part inseparable de la seva identitat. Aquests dos nois, drets l’un al costat de l’altre, mirant la porta de la Gran Sinagoga, simbolitzen el present cap al futur: és important estar junts i saber on som, on volem anar.

Aquesta meravellosa casa, una autèntica joia de l’arquitectura de Tbilissi, es troba a la riba esquerra del riu Mtkvari, a l’avinguda Aghmashenebeli. L’edifici, actualment un hotel, és un dels monuments més destacats que conserven la història del poble jueu a Geòrgia.

Els carrers del barri vell de Tbilissi expliquen acolorides històries d’amor, amistat i respecte entre els pobles georgià i jueu que van viure aquí, en aquest ambient màgic. Mirant aquests balcons, els veritables tresors de la meva ciutat antiga, em puc imaginar els primers propietaris de les cases, veïns georgians i jueus i la seva especial relació, tan pròpia de Tbilissi.

A vegades les nostres espatlles van massa carregades i, quan això passa, intentem trobar la llum de diferents maneres. A vegades necessitem estar sols per encarar-nos a nosaltres mateixos i a Déu.

Hi ha moltes llegendes relacionades amb la casa situada al carrer Machabeli núm. 17, al cor de Tbilissi. No sabem quins són certs, tampoc no sabem gaire res sobre els seus primers propietaris, que van marxar de Geòrgia quan l’Exèrcit Roig va envair el país. Hi ha una cosa que sí sabem amb certesa: avui dia és un dels edificis més visitats de Tbilissi, i atrau tant les persones locals com les foranes.