A banda de l’arquitectura, el GATCPAC va aplicar els principis del racionalisme també en els seus dissenys de mobiliari i decoració, que va tenir des d’un primer moment una plataforma expositiva en la revista A.C. i en la botiga MIDVA (Mobles i Decoració de la Vivenda Actual) que els seus membres van obrir al passeig de Gràcia de Barcelona l’any 1931.
E l nou disseny, fortament influenciat per la Deutsche Werkbund i la Bauhaus, posa l’esment en la funcionalitat, en les possibilitats de producció en sèrie industrial i en l’ús de materials versàtils com el vidre i l’acer, i suposa una crítica radical a l’estètica “banal” de l’Art Déco que fins aleshores havia estat dominant a Catalunya a través del FAD (Foment de les Arts Decoratives).
A la botiga del MIDVA, amb el rètol “Construcció i amoblament de la casa contemporània” s’hi venia mobiliari i objectes decoratius que difonien una nova cultura de la modernitat, que combinaven un disseny funcional i polivalent amb preus assequibles, gràcies a la seva estandardització i producció en sèriie.
A banda del disseny modern arribat d’Europa, el mobiliari del GATCPAC també va rebre la influència de l’artesania mediterrània, com es pot comprovar en la butaca dissenyada per Torres Clavé el 1934 per al pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París de l’any 1937.
Un dels espais decorats més coneguts del període va ser el de la Joieria Roca, obra de Josep Lluís Sert i Antoni Bonet, un espai ampli i diàfan que aprofitava al màxim el disseny d’una façana translúcida gràcies a l’ús del vidre i de materials polits i reflectants, i que va ser polèmic en el seu moment per la radicalitat de la proposta.