Belgrad, Sèrbia
Nikola Radic Lucati (1971) té un BFA a la Facultat de Belles Arts de Belgrad (1997) i un MFA a l’Acadèmia d’Arts i Disseny Bezalel (2000).
El fet d’haver crescut dins la comunitat jueva de Belgrad m’ha donat, afortunadament, una «caixa de memòries» primordial en què basar-me. Les persones que inspiren l’obra són sovint les que van formar part de la meva infantesa. Tant la veu i la música en àudio, com els angles i les ombres de la fotografia transmeten la tensió entre el present i aquell passat, gens idíl·lic, dels anys 70 i 80.
El meu procés creatiu dins del projecte Parallel Traces? Els mètodes són molt senzills. Camino, miro, llegeixo, recordo, aprenc i escolto. Fer fotografies de tot plegat obre aquest projecte cap a l’inesperat. Les interseccions de significats, la seva rellevància i estructures interreferencials creixen en complexitat, i pressionen la capacitat de l’obra de comunicar a persones alienes al tema. El marc de les obres, en aquest cas, és un condicionant, però m’és prou còmode. El procés de creació és difícil de limitar, ja que el treball i el seu camp referencial sempre tenen tendència a créixer. Escollir com ressaltar les petites parts d’aquest creixement mantenint la resta visible, o almenys indicada, per mi és la part crucial del projecte, alhora evitant ser massa tècnic o explicatiu. Els orígens de l’obra i els records personals que la fonamenten són allò que em dona esperances que es pugui convertir en quelcom rellevant per a d’altres, ja que els records es desencadenen per imatges i sons, i tenen el potencial de connectar persones de maneres que difícilment puc predir, només esperar-ho.
