Des del relat bíblic sobre Abraham discutint amb Déu mateix, el diàleg i l’argumentació han estat elements centrals de la tradició jueva, continuant al llarg de les Escriptures, fins al Talmud i cada comunitat jueva de cada època. Tot i que «argumentació» pot tenir una connotació una mica negativa, en la tradició jueva s’ha orientat cap a l’ideal d’arribar a veritats més profundes, de trobar claredat a qüestions importants, en comptes de simplement «discutir pel plaer de discutir».
El diàleg intern al judaisme ha pres moltes formes en innombrables contextos i s’ha documentat de moltes maneres al llarg dels segles. De totes, potser la forma més estesa són els responsa, preguntes religioses enviades a erudits tant de prop com de lluny. Com si es tractés d’una forma antiga de FAQ, els responsa encara existeixen, però ara s’envien mitjançant un formulari en línia o un correu electrònic, en lloc d’un rull segellat o dins d’un sobre tancat. Obren una finestra que va més enllà de les tradicions religioses i la llei jueva, ja que aporten llum i coneixement sobre comunitats i cultures desaparegudes de fa molt de temps: com vestien i què menjaven, com es guanyaven la vida, qui eren els seus veïns i molt més.
Certament, les comunitats jueves no només interactuen en contextos purament religiosos. El comerç i els intercanvis sovint han connectat persones, tant entre de pobles veïns com entre ciutats separades per milers de quilòmetres de distància. La seva correspondència també pot revelar molta informació sobre vida quotidiana, més enllà de les simples relacions comercials en què participen. Els contes, les cançons i els acudits s’han intercanviat durant molt de temps, fins a esdevenir, a voltes, bàsics culturals sense fronteres.
Si bé, malgrat la distància, les persones jueves sempre s’han comunicat entre elles, potser el diàleg intern més íntim i detallat ha estat el que tenia lloc dins mateix de cada comunitat. Ja sigui gran o petita, a Alabama, Albània, Alger o Aden, cada comunitat jueva té el seu propi caràcter, les seves pròpies tradicions, preguntes, estil de vida i disputes. Moltes queden meticulosament registrades, d’una manera o altra, en la documentació comunitària: això inclou, entre d’altres, els llibres de comptes de les comunitats, coneguts com a pinkassim, que relaten generacions de diàlegs, converses i argumentacions jueves.
