El dot, autoritzacions i consentiments paterns i maritals
Llevat del parèntesi de la Segona República, normativa i pràctica processal emmarquen la dona com a subjecte formalment tutelat i jurídicament subsidiari, conceptualment i doctrinalment. És a dir, relegat al paper de filla, esposa, mare, vídua de, i només després de l'encaix i assumpció d'aquests atributs persona com a subjecte jurídic.
Procediments característics:
Expedients vinculats a la figura jurídica del dot: El dot consistia en la part del patrimoni familiar concedit a una filla amb motiu del casament. Les constitucions catalanes preveien la seva pèrdua en el cas que els afectats es casessin sense el permís patern. El lliurava el pare i, si aquest mancava, l'hereu, la mare o els marmessors testamentaris del pare.
Dites, provocacions i disbarats: "El dot fa la núvia maca"
Autoritzacions i consentiments paterns / maritals: Enunciat en sí mateix prou definitori de la situació de submissió en què la don resta incardinada en l'escala de valors, ordre social i ordenament jurídic. El cap de família bandeja o, en el millor dels casos situa sota la seva necessària dependència qualsevol decisió susceptible de revestir la més mínima rellevància. Es presentaven motius tan diversos com ara viatjar a l'estranger; treure's el carnet de conduir; obrir un compte bancari, o vendre una propietat i disposar d'una herència.
Autorització judicial o habilitació en substitució de la vènia marital: En cas de què no es disposés per absència del marit de la corresponent vènia o llicència marital, llavors corresponia exercir el tràmit legal perquè fos l'òrgan judicial el competent al respecte.
Enllaç Arxius en línia: Expedient de reclamació de deute per dot, any 1821. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa, Jutjat de Primera Instància de Terrassa, u. doc. 2090.
Enllaç Arxius en línia: Judici verbal per demanda de pagament de dot, any 1834. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa, Jutjat de Primera Instància de Terrassa, u. doc. 3235.
Curiosament, no és fins fins a l'any 1981 que el legislador elimina formalment la figura jurídica del dot matrimonial. I pel que fa a les autoritzacions, llicències o vènies maritals la supressió va arribar pocs mesos abans de la mort del dictador.
