Autoritzacions i consentiments maritals. Drets professionals
Va caldre esperar fins a la Llei 14/1975, de 2 de maig, sobre reforma de determinats articles del Codi Civil i del Codi de Comerç sobre la situació jurídica de la dona casada i els drets dels cònjuges, per a la derogació de les llicències maritals i el deure d'obediència al marit.
Fins a l'any 1972, mentre no superessin els 25 anys les dones restaven, amb independència de l'assoliment de la majoria d'edat, sota la tutela del pare en el supòsit que volguessin abandonar la casa paterna, mentre que en el cas del homes el límit es situava en els 21 anys.
La Llei de 23 de juliol de 1961, de "Derechos políticos, profesionales y de trabajo de la mujer" restringia l'accés de les dones a l'Administració de justícia, a determinats àmbits específics de la tutela de menors i de la jurisdicció laboral. I, no és fins a l'entrada en vigor de la Llei 96/1966, de 28 de desembre, que es permeté formalment l'exercici professional de les dones en tots els nivells de la justícia. Per bé que es tractés, en realitat, d'una norma merament teòrica sense cap trascendència pràctica, segons se'n desprèn del fet que la primera presa de possesió de forma plena en la judicatura per part d'una dona després de la Segona República es produeix l'any 1978. I només 5 anys abans, l'any 1973, prengués possessió la primera dona fiscal.
Amb tot, no deixa de sorprendre que l'exposició de motius de la citada Llei 96/1966 justifiqués la restrictiva i sexista normativa anterior adduint paternalistament que "Tal excepción respondió, sin duda, no a la idea de una falta de capacidad o responsabilidad de la mujer para desempeñar tales cargos, sino más bien a una protección de sus sentimientos ante determinadas actuaciones que el cumplimiento del deber haría ineludibles."
