11. Dones en lluita (1)

Lluita i repressió

Accés a les dades: Dones represaliades residents en municipis del Vallès Occidental.  Font: Reelaboració del llistat de víctimes del franquisme per judicis sumaríssims, publicada a l'Arxiu Nacional de Catalunya, d'acord amb la Llei 11/2017, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

La Junta Local de Llibertat Vigilada de Terrassa

La creació de les Juntes Locals de Llibertat Vigilada va ser definida al Decret legislatiu de 22 de maig de 1943 del Ministeri de Justícia, que creava el Servei de Llibertat Vigilada.

A Espanya existien  les Comissions Provincials de Llibertat Condicional, establertes pel Reglament de Presons de 1930 i hi havia presoners comuns que gaudien d’aquesta situació.

Tanmateix, un cop acabada la Guerra Civil al 1939 el número de persones empresonades va augmentar molt i al 1940 , segons les xifres oficials, el número de presoners a les presons espanyoles superava els 270.000 i era una situació insostenible. El règim franquista va establir dos mecanismes per a reduir-lo: la commutació de penes per treball i el que es va anomenar llibertat vigilada. Això va fer que a principis dels anys 40  el número de persones que estaven en llibertat vigilada fos elevat i la necessitat de poder exercir un control més eficient sobre aquesta població es concretà en la creació del Servei de Llibertat Vigilada. Aquest servei depenia administrativament de la Direcció General de Presons i la seva estructura organitzativa es concretà en 3 nivells: Comissió Central de Llibertat Vigilada com a òrgan superior, les Juntes provincials establertes a cada capital de província i les Juntes Locals.

La Junta Local de Llibertat Vigilada de Terrassa es va constituir el 20 de desembre de 1943 i estava formada per: Josep Viver i Aymerich (president), Juan Vázquez de Nicolás (secretari), Emili Matalonga i Cortès, Ramon Sanahuja i Marcé, José López-Amor Ayensa, Francesc Duran i Ullés, Joaquim Morera i Pujals i Daniel Sevillano Hernández com a vocals.

La funció principal del Servei de Llibertat Vigilada, i per tant de les Juntes Provincials i Locals  era observar la conducta politicosocial de tots els que es trobessin en llibertat condicional, per virtut dels Decrets d'indult concedits als qui van ser condemnats per la “subversió marxista” pels Tribunals Militars i durant el temps que duressin les condemnes fixades en les respectives sentències.

Amb aquest objectiu es determinà que les Juntes Locals havien de comunicar, com a mínim  una vegada cada mes, la conducta i activitats de les persones a qui feien el seguiment a la Junta Provincial i al Governador civil de la seva província. També podien proposar a la Junta Provincial les mesures que consideressin convenients per a cada cas i havien de procurar evitar que estiguessin sense feina  o desenvolupessin activitats contràries als “interessos nacionals”.

La documentació no permet delimitar quan es va cloure la Junta Local de Terrassa si bé el darrer document és del 1958.

Tanmateix, la reorganització del Ministeri de Justícia establerta pel Decret 1530/1968, de 12 de juny, va suprimir el Serveide LlibertatVigilada i totes les seves juntes. Les funcions i atribucions pròpies del Servei de Llibertat Vigilada van ser assignades  al  Patronato de Nuestra Señora de la Merced, que havia d’estar en relació i coordinació la Sección de Libertad Condicional y Redención de Penas del Servei Técnico y Jurídico de Asuntos Penitenciarios .

El Patronat era un Organisme dependent del Ministeri de Justícia a qui va correspondre, entre altres: informar les concessions de llibertat condicionals, protegir i tutelar als penats que es trobessin en aquest grau de compliment de condemna, facilitant-los feina, així com observar la seva conducta i informar, si s’esqueia, sobre la conveniència de la revocació d’aquest benefici

Judici de faltes tramitat pel Jutjat Municipal de Santa Perpètua de Mogoda arran dels aldarulls i enfrontaments entre les treballadores de la fàbrica tèxtil Can Xiol, en el context de la coneguda Vaga del Vapor, que buscava millores laborals. Entre els anys 1914 i 1916, els conflictes entre els vaguistes i esquirols van acabar més d'una vegada amb agressions, fins i tot contra els guàrdies civils que protegien les treballadores que no feien vaga.

Reivindicació en pro de l'amnistia per als empresonats pels fets del 6 d'octubre de 1934

Per al franquisme, el nom sí que feia la cosa. Es tractava de resetajar per complet el mapa cultural i social del periode republicà.

Ser sancionat per expedient de responsabilitats polítiques era sinònim d'espoli per incautació dels béns. La pena de presó o llibertat negre (pena de mort) venia donada pels consells de guerra o judicis sumaríssims, mentre que la de sancions econòmiques i expropiació de béns venia de la mà dels tribunals de responsabilitats polítiques.

La repressió franquista no s'estovava per raons d'edat.