14. Violència masclista i institucional (1)

Indicadors directes i indirectes de maltractament

Tipificació penal

La violència sobre les dones coma a mera falta. No és fins el 1989 que el Codi Penal, amb la Llei orgànica 3/1989 de 21 de juny, tipifica una sanció expressa per a la conducta violenta en l'àmbit familiar, alhora que observa mesures concretes de protecció a les víctimes. Per contra, el Codi Penal de 1944 determinava el maltractament com a simple falta i no pas com a delicte (art. 583.2), amb una pena irrisòria: “Serán castigados con las penas de cinco a quince días de arresto menor y reprensión privada.

Indicadors indirectes

Diversitat de fonts judicials susceptibles d'aportar informació aparentment allunyada de la denominació formal de l'assumpte que acompanya el número de procediment i que, com a tal, consta recollida en el llibre de registre. D’aquesta manera, en el cas concret de l'estudi de la violència sobre la dona, més enllà dels processos instruïts arran de denúncies específiques sobre aquesta qüestió, esdevé obligat acudir a d'altres expedients amb uns perfils de recerca que es bifurquen en ventall per a garbellar informació:

.- Sumaris per abandonament de la llar i procediments civils de dipòsit de dona casada. Un exemple paradigmàtic l’aporten els sumaris per abandonament de la llar a instància del marit. A través de la seva lectura hom percep ràpidament que aquest tipus de sumaris presenten sovint violència de gènere  encoberta on l’abandonament de la llar només és la lògica conseqüència en forma de fugida.

.- Un altre procediment que revela en molts casos informació sobre maltractaments soterrats és el de dipòsit de dona casada (també denominat procediment de dipòsit de persona i més antigament segrest o dipòsit de dona), que ja de per sí en la seva denominació cosifica la figura de la dona casada. Aquest tipus de procediment era instat per la dona en aquells casos en què cessava la convivència conjugal arran de sol·licitud de separació o per altres circumstàncies i era precís assistir les seves necessitats bàsiques i, si pertocava, les dels fills. La qual cosa va lligat a aquelles circumstàncies en què la dona abandonava el domicili conjugal per maltractament i requeria la mínima manutenció, la pròpia i la dels fills al seu càrrec.

 

 

Dites i disbarats: "Don Federico mató a su mujer"

En els consells radiofònics del consultori d'Elena Francis, el llibre d'Armand Balsebre i Rosario Fontova, Las cartas de Elena Francis. Una educación sentimental bajo el franquismo (Ed. Cátedra, 2018), estudia les cartes i les respostes emeses en aberrants consells que s'hi recullen i comenten: "Mucho más terrorífico resulta el consejo que la da a un mujer maltratada: <<Sea valiente, no descuide un solo instante su arreglo personal. Y cuando él llegue a casa, esté dispuesta a complacerlo cuanto le pida>>. "No les decía que abandonarán el hogar, sino que las animaba a aguantar. Por si fuera poco, les achacaba parte de culpabilidad, pues les decía que ella también había pecado."Enllaç al fons Consultorio para la mujer Elena Francis  , custodiat a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. 

Arxiu de Santa Perpètua de Mogoda. Jutjat de Pau, denúncia per maltractament, 10/07/1946.

Arxiu Històric de Sabadell. Fons advocat Gabriel Casals. Dipòsit de dona casada, any 1918.

Arxiu Municipal de Barberà del Vallès. Jutjat de Pau. Denúncia per amenaces, 03/06/1954.