El sumari de Jenny Kehr, el suïcidi per fugir del nazisme

Àmbit 1: Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra

Jenny Kehr, refugiada jueva alemanya, fou detinguda en travessar la frontera després de fugir del camp de concentració francès de Gurs; va ser traslladada a la presó de Lleida, i finalment, en intuir (pel seu trasllat a Figueres) que molt aviat seria deportada, va decidir posar fi a la seva vida abans que caure en mans de la repressió nazi. Tal com recull el sumari, el seu cinturó i un suport de la dutxa foren els mitjans que va utilitzar per suïcidar-se en una cel·la de la presó de dones de Barcelona, on va haver de fer nit, camí de la frontera.

Tant en "Les muntanyes de la llibertat" de Josep Calvet (fou el primer en recuperar el cas de Jenny Kehr), com en l’assaig de Rosa Sala "La penúltima frontera", s’aborda la fugida de Jenny Kehr del camp de concentració de Gurs, la seva estada en la presó de Lleida i el suïcidi a la presó de dones de Barcelona en fer nit de camí cap a la frontera.

Dos anys abans, el filòsof Walter Benjamin, igual que Jenny Kehr, alemany d’origen jueu perseguit pel nazisme, es va suïcidar a Portbou en saber que anava a ser retornat a la frontera. En ambdós casos, l’opció del suïcidi per no caure en mans de la repressió nazi significava la mort com a últim refugi de la llibertat.

«Señor director: tengo el sentimiento de participarle que la detenida extranjera Jeny Kehrlazarns, que tuvo ingreso en esta prisión a la una y media de esta madrugada en calidad de tránsito, hacia Figueras, al ir la hermana encargada del servicio interior a dar el café a las siete de esta mañana, se encontró con que se había suicidado, ahorcándose con un cinturón de cuero que llevaba, y valiéndose de un soporte de ducha que hay en la celda en que se quedó aislada» (foli 6).

La nota de comiat traduïda de l’alemany, adreçada a qui va ser, després de la desaparició del seu marit en ser detingut pels nazis, el company sentimental amb qui va travessar els Pirineus i que fou reclòs en el camp de concentració de Miranda de Ebro (Burgos), reflecteix clarament que coneixia perfectament que el motiu del seu trasllat era la deportació:

«Querido Max: Yo sé ahora que quieren reexpedirme y siendo así prefiero la muerte» (foli 22).

 Per a més informació:   

Caràtula del sumari 446/1942, del Jutjat d’Instrucció núm. 16 de Barcelona, instruït pel suïcidi de Jenny Kehr, refugiada jueva. Per a més informació accedeix al següent enllaç: http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/administracio-de-justicia/arxius-biblioteques-i-diposits-judicials/arxius/dossiers-tematics/sumari-jenny-kehr/ 

Les muntanyes de la llibertat de Josep Calvet.

Cartell de l’exposició «Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial». Aquesta exposició va recollir també el cas de Jenny Kehr. Per a més informació accedeix al següent enllaç: https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_realitzades/fugint_de_l_holocaust/jenny_kehr  

Foli 6 del sumari 446/1942, del Jutjat d’Instrucció núm. 16 de Barcelona, instruït pel suïcidi de Jenny Kehr, refugiada jueva.

Lligall de defuncions del Jutjat Municipal núm. 8 de Barcelona, acta 1485 de 1942. Per a més informació accedeix al següent enllaç: https://www.naciodigital.cat/noticia/158282/jueus/franco/va/lliurar/hitler/cas/jenny/kehr 

Llibre de defuncions del Jutjat Municipal núm. 8 de Barcelona, tom 141, foli 167.

Dia plujós a Gurs (aquarel·la), 1939. Font: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Josep Franch-Clapers. Codi de referència: ANC1-539-N-72.

Refugiats de Gurs (aquarel·la), 1939. Font: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Josep FranchClapers. Codi de referència: ANC 1-539-N-71.