En una època en què la comarca de la Cerdanya experimenta un vertiginós procés de transformació econòmica, social i paisatgística ens ha semblat indispensable deixar un testimoni actualitzat de com les dones i els homes cerdans viuen, s’adapten i perceben aquests canvis. Al llarg d’aquest procés, la casa, que ha estat secularment el pal de paller del sistema econòmic, social i moral de la societat pagesa, ha experimentat notables canvis estructurals i funcionals: davallada del sistema d’herència indivisa, crisi de les pautes residencials de la família troncal, modificació de les relacions entre gèneres i generacions, i, sobretot, la seva transformació d’unitat pagesa de producció, reproducció i consum en una institució merament reproductiva i reguladora de les relacions familiars en un marc productiu dominat pel sector serveis. Paral·lelament a aquestes transformacions, la casa com a continent, com a conjunt d’instal·lacions i edificis per viure i produir, ha registrat modificacions estructurals i estètiques, empesa pel nou paisatge de segones residències que ha anat envaint i colonitzant els peus de muntanya i els indrets de la plana cerdana, allargassant la configuració de pobles i viles o constituint, en forma de pletes, nous nuclis construïts. Els habitatges de sempre, caracteritzats per les seves façanes arrebossades i pintades, són com més va més substituïts per una nova tipologia de façanes de pedra vista i fusta amb teulades de pissarra, que imposa la nova estètica de la paradoxalment anomenada “casa cerdana tradicional”. Aquest nou model s’aplica no solament als nous habitatges per a turistes i segons residents, sinó també a les transformacions que els antics pagesos fan als seus edificis per adaptar-los a les noves necessitats, una de les quals és el creixent mercat del turisme rural. Una resposta a aquests reptes és preservar la memòria i la consciència patrimonial, com a forma de poder articular el passat amb el present de manera que el sentiment de pertinença i la identitat cultural no quedin malmesos. Amb aquesta finalitat el paper que pot jugar aquest llibre no és menyspreable. No obstant això, creiem que aquestes pàgines haurien de ser només el punt d’inici d’un procés d’aprofundiment de la reflexió ciutadana sobre el patrimoni cerdà (material i immaterial) que pot ser liderat i facilitat pel Museu Cerdà, la institució que va posar en marxa tot aquest procés. Aquesta monografia és el resultat d’una recerca feta entre els anys 2002 i 2003 dins el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que duu a terme el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.