La necessitat de realitzar una obra per reparar els paviments del Monestir de Santa Maria de Poblet motiva la realització d’una intervenció arqueològica a tota la nau. Alhora, s’aprofità l’aixecament del paviment per instal•lar conductes de calefacció. L’edifici que coneixem com “sala del cubar”, tal i com l’esmenta la documentació medieval correspon, d’acord amb el pla cistercenc, amb l’espai dedicat al celler, del que coneixem tota la seva evolució gràcies a la extensa documentació del monestir. La necessitat de conservar els encintats del paviment antic, obligà a utilitzar un mètode “wheelerià” amb l’obertura de quadres i la conservació de testimonis forçosos que limitaren la comprensió del jaciment. El sòl del cubar es dividí en cinc sectors on anaren apareixent la seqüència evolutiva d’aquesta part del cenobi cistercenc.