La fortificació renaixentista de la Ciutadella de Roses inclou en el seu interior un jaciment arqueològic estudiat ja des de 1916. A partir de 1979 fins 1988 es portaran a terme diferents campanyes d’excavació de la vil•la romana Baix Imperial que son recollides en diferents publicacions i estudis dels materials. L’edifici dotat d’un complexe termal construït a finals del segle I o inicis del segle II en la segona meitat del segle IV es “remodela” substancialment i es construeixen dipòsits para la fabricació de salaó de peix, però sense modificar substancialment la planta de l’edifici. La factoria de salaó formaria part de l’edifici baix-imperial excavat, prop del mar, constituït per diferents habitacions, on hi hauria una part central en forma d’U amb una banda més desenvolupada que comunicaria amb la majoria d’habitacions veïnes. A partir del material arqueològic trobat en el nivell de reompliment i preparació del paviment de l’habitació G-IV, on es documenta ceràmiques terra sigil•lades clara, les monedes o els fragments ceràmics de l’habitació G-VI, es data la seva construcció a partir de la segona meitat del segle IV dC. A partir del segon quart del segle VI el dipòsit de la factoria de salaó deixaria de complir la funció originaria, reconvertint-se el lloc en una necròpolis tardorromana on es troben diferents enterraments en l’àrea sud de l’edifici.