El jaciment de la Roca dels Bous es troba al peu del cingle de la Cascalda, uns 30 metres per sobre del riu Segre, prop del poble de Sant Llorenç de Montgai (Camarasa, Noguera), en la zona de contacte entre les Serralades Prepirinenques exteriors (les serres exteriors marginals) -formades per una sèrie de calcàries cenozoiques i eocéniques- i el pla del Segrià, constituït per materials oligocens de la depressió de l'Ebre. Fou descobert i excavat per E. Sunyer i Coma als inicis dels anys setanta i publicà una síntesi dels resultats assolits en els seus treballs (Sunyer, 1973). A partir del 1987, el Departament d’Història de les Societats porta a terme una campanya per tal de verificar l’assignació cronològica donada anteriorment. Els treballs van consistir en el resseguiment de les cales realitzades amb anterioritat, i en l’obertura d’una nova cala orientada de nord a sud. Els sòls d’ocupació que es van identificar es varen excavar en extensió, i es garbellà la terra per tal de recollir mostres de microfauna. Per tal de coordenar els objectes es va utilitzar el mètode de coordenades polars. Es van documentar abundants restes lítiques i faunístiques.