LES CONVERSIONS FORÇADES
L’estiu de 1391 un violent atac al call de Girona va portar molta gent jueva a córrer desesperada cap a les piques baptismals, per salvar la vida. El crit d’assalt, aquella nit trista de Sant Llorenç, era «baptisme o mort!». La primavera de 1409, el predicador valencià Vicent Ferrer, des de Sant Domènec, va engegar sermons aferrissats per convertir els jueus. La gent del call va ser obligada a oir-los reclosa dins un tancat de fusta, enmig de les injúries i cridòries d’una població enfurismada que veia en ella la causa de tots els seus mals. Després d’allò, un bon nombre de jueus va acceptar el baptisme. El febrer de 1414 s’acabava la Disputa de Tortosa, convocada per Benet XIII; una forta ofensiva psicològica contra el judaisme català, la qual va provocar a Girona una nova onada de batejos, no pas tots sincers. Tres anys més tard, es convertia en massa la comunitat de Castelló d’Empúries. Finalment, quan l’abril de 1492 es va fer públic l’edicte d’expulsió del rei Ferran contra la població jueva dels seus regnes, a Girona la majoria va optar per l’única via possible de restar a la ciutat i al país: el bateig cristià.
Algunes d’aquelles conversions foren sinceres. Però moltes van ser forçades per la por i la violència, fetes a corre-cuita, sense temps ni mestratge per aprendre la nova religió. Molta gent va abraçar la nova fe sense cap convenciment, sense saber-ne el significat ni conèixer-ne el ritual i va continuar practicant d’amagat l’antiga Llei de Moisès.