L’educació ha estat durant molt de temps al centre de la cultura jueva, i per a certes persones és el valor més important del judaisme. Al llarg de tota la Torà, es demana a les famílies que ensenyin els seus infants. La Pasqua, potser la festa jueva més celebrada, consisteix a explicar la història de l’èxode d’Egipte. De l’hagadà de Pasqua, se n’han imprès més edicions que de la mateixa Bíblia. És bàsicament un text educatiu, potser fins i tot un tipus de programa educatiu. El seu nom significa explicar, en el sentit de transmetre, explicar la història ancestral a la següent generació.

El séder (sopar) de Pasqua és una de les moltes formes d’educar en el judaisme que han perviscut a través de les generacions, fomentant el diàleg intergeneracional. Per la festa de Purim, la representació teatral de la història de la reina Esther sovint servia per complementar la lectura tradicional del Llibre d’Esther. Les històries i les rondalles s’utilitzen també habitualment per ensenyar lliçons valuoses relacionades amb els valors i l’ètica. Tot i que potser menys intencionats, els diaris i revistes conservats també fan de pont entre generacions.

Des de temps immemorials hi ha constància de l’existència d’entorns més formals (tipus aula o classe) a tot el món jueu. L’alfabetització sempre ha estat un valor fonamental, que no només ha format la identitat jueva, sinó que ha influït en els rols que els jueus han tingut al món, especialment en èpoques i llocs en què els jueus eren els únics que sabien llegir i escriure. En els darrers temps, s’han aprofitat les noves tecnologies per explorar noves formes de diàleg intergeneracional entre persones jueves, com ara projectes a gran escala d’història oral, amb l’objectiu de garantir que les històries de les generacions presents es puguin preservar i ensenyar, transmetre diligentment, a les generacions futures.