Fins fa poc, de Dolors Agullé només se’n tenia una petita notícia. Alguns veïns i veïnes de la plaça de les Rodes i del carrer del Canat (l'antic carrer del Nord) de Banyoles explicaven que, en temps de la Guerra Civil (1936-1939), una seva veïna es dedicava a fer fotos.
Dolors Agullé i Perpinyà (Banyoles, 1911-1950) era filla de Joan Agullé i Feixas, àlies el carreter, i de Florinda Perpinyà i Massot, casats el 1909. El seu pare treballava a la Farinera Coromina (can Trull) i el matrimoni vivia en una casa del carrer del Canat amb els seus fills: Dolors, Josep (nascut el 1913), Carme (1915), Martirià (1918), Pere (1921) i Jaume (1924). Eren una família obrera, de pocs recursos, en les que els fills a l'edat de 12 anys entraven a treballar. Tot i això, tret de la mare, tots els membres de la família sabien llegir i escriure.
Com corresponia a la seva condició social, Dolors Agullé va anar a treballar a la fàbrica de les Saques (José Gimferrer S.A.) des de jove i a la dècada dels anys vint, el 1923, als volts dels tretze anys d’edat, ja tenia una màquina de fotografiar (“una ratonera”) i amb ella retratava els companys i companyes de la fàbrica.
Dolors Agullé era una dona malaltissa, que patia d'atacs epilèptics que li provocaven convulsions continuades durant un breu espai de temps i aquest va ser un dels motius pels que va deixar la seva feina a la fàbrica de les Saques (José Gimferrer S.A.). I també va ser la causa de la seva mort, quan va anar a rentar roba al rec Major, a prop de casa seva, a tocar de la masia de Can Quim del Rec. Aquell dia, com que feia calor, en lloc de fer-ho des de fora el rec, va posar-s’hi de peus, amb tant mala sort que li va venir un dels seus atacs que li varen provocar la mort en caure dins del rec on la varen trobar. Tenia 39 anys i estava soltera. Si la seva vida no va ser molt afortunada, menys ho ha estat la seva obra fotogràfica fins ara desconeguda.
