«Digues-me què menges i et diré qui ets»
Jean Anthelme Brillat-Savarin (1825)
A la Catalunya medieval, l’alimentació marcava diferències entre les diverses comunitats culturals i religioses que sovint coexistien en un mateix espai. No era igual la manera de menjar dels nobles que la de les classes baixes, ni la de la gent de ciutat que la de la gent de pagès, talment com no era la mateixa la d’una persona jueva que la d’una persona cristiana.
L’alimentació era un dels trets diferencials de la identitat jueva, sustentat en un seguit de normes dietètiques molt estrictes, descrites amb detall a la Bíblia. Les prescripcions mosaiques en qüestions d’alimentació i de cuina són avui les mateixes que fa 3.000 anys i encara actuen com a símbol i fonament de la identitat del Poble Jueu.