Una història dels banys jueus de Girona L’aigua era un element amb poder de purificació ritual per a les dues cultures que coexistien a la Girona medieval, la cristiana i la jueva, però en cadascuna d’elles aquesta creença tenia una orientació diferent.L’adscripció d’una persona a l’Església cristiana es feia amb l’aigua beneïda, que segellava el sagrament del baptisme; un acte espiritual individual, compartit per homes i dones i vàlid per a tota la vida.En el judaisme, l’aigua era necessària per la purificació ritual que segons la llei mosaica s’havia de complir en diverses circumstàncies, sobretot en moments del cicle vital femení. Per això, la prescripció s’imposava més fortament a les dones, per a qui la immersió era un ritus repetit cada mes. Tenia la funció de santificar les accions físiques de la vida, sobretot les relacions sexuals, sempre dins del vincle del matrimoni, i sempre amb la voluntat d’incidir en la procreació. La purificació ritual distingia les dones jueves de les cristianes i tenia una connotació evident d’alteritat i de diferència. La immersió es feia al micvé, literalment «aigua viva», normalment ubicat en el complex sinagogal.Aquesta exposició presenta la història de l’ús de l’aigua com a element purificador en la Girona jueva: què era i com es feia el bany ritual, on s’ubicaven els micvés de la ciutat, i què en queda, de tots aquells espais on, gràcies al compliment del ritual prescrit per la llei de Moisès, l’aigua retornava la puresa perduda i procurava la recuperació de l’harmonia vital.

L'alimentació jueva a l'edat mitjana A la Catalunya de l’edat mitjana, l’alimentació marcava les diferències socials, culturals i religioses entre grups i comunitats que coexistien en el mateix espai. En aquest sentit, l’alimentació era un tret diferencial de la comunitat jueva, que dibuixava la seva identitat a partir de normes dietètiques molt estrictes. La normativa, descrita detalladament a la Bíblia marcava les pautes de vida de jueus i jueves.Conèixer com s’alimentava una societat en un període històric concret, ajuda a comprendre’n les estructures i les dinàmiques de funcionament. Una manera d’alimentar-se i de preparar els aliments implica una manera de viure i de posicionar-se en relació a l’altra gent. És important saber què menjaven, i com i quan ho menjaven, les persones jueves que vivien a les poblacions catalanes durant l’edat mitjana. Perquè en allò que menjaven hi havia el fonament de la seva identitat, de manera que es complia la dita: «digues-me què menges i et diré qui ets».

Una exposició de la Biblioteca Nacional d’IsraelEl jueu ha estat, des de temps remots, un poble itinerant, en un viatge constant provocat per la intolerància i els fets històrics adversos. En la seva llarga dispersió, ha travat relació amb les cultures i nacions en les quals s’ha vist immers. Hi ha aportat la seva cultura immensa i la seva tradició mil·lenària. I ha contribuït així a la forja de la història i de la societat mundial actual. L’exposició, produïda per la National Library of Israel, i promoguda per la AEPJ, fa incís en les diferents etapes de diàspora del Poble Jueu i n’explica les característiques i els moments més importants.

El patrimoni jueu gironí en una fotografia de Fargnoli Girona té un important passat jueu que abasta més de sis segles a l’edat mitjana, però la consciència que aquest és un llegat meritori d’estudi i de conservació no sorgeix fins a les darreries del segle XIX. Les polítiques culturals d’una societat tan marcadament cristiana com la de l’època provoquen el rebuig d’un passat que no és vist com a propi en cap aspecte; a més, la manca de vestigis artístics i monumentals judaics suposen que la petjada física d’aquella comunitat es dilueixi en el temps. Hi ha, però, un element que recorda que, durant uns quants segles, Girona també era una ciutat jueva: les lletres hebrees, inscrites sobre les lloses sepulcrals del cementiri jueu, formen bellíssims epitafis que parlen de dones i d’homes que van ser part de la ciutat i que van forjar-hi una història pròpia.En quin moment aquelles pedres perdudes en el temps, escampades arreu i camuflades enmig de construccions i espais arquitectònics diversos, van esdevenir objectes patrimonials, artístics i històrics? Quan va ser que algú es va mirar per primera vegada, després de tants segles, aquelles làpides amb un interès científic o artístic? Aquesta exposició vol incidir en la importància de la posada en valor d’aquelles pedres amb nom, que formen el conjunt monumental judaic més important de la ciutat de Girona i un dels més destacats de Catalunya.Les inscripcions hebrees constitueixen un element visibilitzador d’un món actualment desaparegut, poblat de gent que ja no hi és i de la qual sovint només conservem el nom. Ens parlen de comunitats atrafegades, de moments de pregària en sinagogues, sovint mal ubicades en un plànol, i d’un lloc de repòs etern ple de pedres de record, que segueixen conservant aquella memòria, tot i les calamitats viscudes i la tossuderia de les persones.És el que tenen les pedres: són un element catalitzador de la memòria i, tot i que sembla que són poc explícites, en realitat diuen moltes coses. Com va dir el profeta Habacuc (segle VII aC): «Cridaran les pedres de les parets i les bigues respondran des dels sostres».

El DOR Museum és el primer museu de joieria del país i dels pocs al món d'aquesta temàtica. El museu posa en valor el treball artesanal i vol donar a conèixer les diferents arts i oficis relacionades amb el món de la joieria, l’argenteria i la gemmologia.La Fortalesa de Sant Julià de Ramis està situada en un emplaçament privilegiat a la part més alta de la muntanya dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, a 10 minuts de Girona. Es tracta d’una antiga construcció militar de finals del segle XIX catalogada com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), rehabilitada i convertida en un complex arquitectònic que acull: el DOR Museum - l’únic museu de joieria, gemmologia i argenteria del país –, el DOR Restaurant, que complementa l’oferta cultural amb una oferta de gastronomia propera i tradicional -, l’Hotel Sants Metges – hotel de 5* i 15 habitacions, zona wellness i heliport -, i el restaurant gastronòmic Atempo, amb Jordi Cruz (5* Michelin) com a xef executiu.L’espai arquitectònic més singular de tota La Fortalesa és La Cúpula, una sala d’actes diàfana i ovalada, un espai d’una bellesa indiscutible i creativitat arquitectònica única, amb una coberta feta amb materials naturals que s’integra perfectament en el paisatge. La combinació d’espais i serveis de La Fortalesa resulten la combinació perfecte per a la celebració d’esdeveniments personalitzats a mida, sempre amb la millor garantia gastronòmica.

El DOR Museum és el primer museu de joieria del país i dels pocs al món d'aquesta temàtica. Neix d’una iniciativa privada de la mà del taller d’Or Joiers, una vida dedicada a la joieria a Barcelona.El museu posa en valor el treball artesanal i vol donar a conèixer les diferents arts i oficis relacionades amb el món de la joieria, l’argenteria i la gemmologia.

«Ara toca festa» és una exposició permanent, oberta el 2008, que es pot visitar al Museu d’Art i Història de Reus, a la plaça de la Llibertat,que ens mostra la seva història i la dels costums i manifestacions que la integren.Vol contribuir a viure la festa, durant tot l’any, més enllà de les dates de celebració de Sant Pere (29 de juny) i Misericòrdia (25 de setembre).L’exposició ens mostra figures, indumentàries i altres objectes patrimonials d’unes festes majors que són vives,apropant-nos al seu context històric i la seva funció simbòlica com a referent d’identitat local.

Viatge al màgic món dels joguets.